Vaig estudiar dibuix a San Francisco i a l’Escola Massana i Llotja – Barcelona. Visc el dibuix com una espècie de teràpia on em permeto no tenir regles. Trobo gran plaer en l’acte de gargotejar apartada totalment del pensament per aconseguir moments meditatius en els quals la meva mà flueix sola i m’allibero de tot control. Utilitzo tècniques diverses: grafit, acrílic, negra, aquarel·la, collage… amb gran recalcament en el contrast blanc i negre. Els meus traços són contundents, impulsius, viscerals però senzills, sempre a la cerca de la màxima simplicitat i fidel a la meva màxima: “menys és més”.

La temàtica de la meva obra és la gent que m’envolta. Em fascina la naturalesa humana. No busco ni semblança ni perfecció. En l’anonimat percebo les expressions i emocions amagades, els turments, les preocupacions, les ombres, la fragilitat, l’ambigüitat… en definitiva, la set de vida que tots compartim.