La seva obra gira al voltant del paisatge i el territori, centrant-se en la construcció que fem del paisatge i el diàleg que establim amb l’entorn. De quina manera els intervenim i hi incidim constantment, generant així unes tensions entre allò que considerem natural i allò que cataloguem com artificial. Li interessa especialment com aquestes tensions condicionen la manera en què els nostres cossos es relacionen amb altres cossos i amb l’espai. I de quina manera en un món hiperconnectat i hipercomunicat que es mou a tota velocitat cap a l’artificialitat en tots els camps, aquests elements s’expandeixen donant lloc a noves relacions i comportaments.

La fragilitat, la vulnerabilitat, la resistència, l’adaptabilitat, l’equilibri, l’inefable, les divisions, les esquerdes, els elements binaris i complementaris són constants en la seva obra. Treballant de manera multidisciplinària, a través de diferents llenguatges plàstics entre els quals es troben l’escultura, la pintura, les instal·lacions, l’art sonor, el dibuix i la fotografia Noal va dibuixant i entreteixint obres que reflexionen al voltant de totes aquestes idees.