Si la narrativa general de la pintura és la construcció, la progressió i l’afirmació, en el meu treball allò construït és fruit sovint d’una deconstrucció, d’una negació. Cabdello i descabdello la pintura reiteradament. De manera que l’autèntica obra, allò que per mi li dóna sentit, no és el resultat final sinó tot el que ha succeït fins arribar-hi: allò passatger, enterrat sota múltiples capes en forma de quadres dins d’altres quadres. En resum, podem parlar d’una obra efímera que desemboca en un objecte fet de materials perdurables. El que es veu és un record de l’obra completa.
Esta página web no soporta la visualización desde Internet Explorer. Por favor, visítala con otro navegador como Google Chorme, Microsoft Edge, Mozilla Firefox o Safari. ¡Gracias!
OK